"Una ma de contes" explica el relat "El secret de la capsa de
sabates" i l'il·lustra amb tota mena d'objectes. Al final, aquest conte
fa entendre com funciona una càmera fosca, un invent que va derivar en
la càmera fotogràfica.
Feia
pocs dies que l'avi del Roger s'havia mort, però, encara que el trobava
molt a faltar i estava una mica trist, el Roger no va poder deixar de
sentir una emoció molt especial quan va saber que l'avi havia deixat per
a ell un regal molt particular: una capsa de sabates.
El
Roger va agafar la capsa, la va obrir i a dins hi va trobar unes fotos
antigues, embolicades amb paper vegetal. Una foto del besavi, que havia
sigut fotògraf; una foto de l'avi, que havia sigut arquitecte, i una del
seu pare de nen.
A
dins de la capsa també hi havia unes sabates antigues que tenien una
història molt bonica: l'avi les portava el dia que va conèixer l'àvia a
la festa major i van ballar per primera vegada.
A
dins d'una d'aquelles sabates, el Roger hi va trobar un plànol secret
amb tot de dibuixos misteriosos. Sense perdre ni un minut, el Roger va
decidir seguir les instruccions del plànol, pas a pas, per descobrir el
tresor amagat.
La
primera cosa que va fer va ser pintar la capsa de color negre per dins.
Tot seguit, va retallar una finestra al mig d'una cara estreta de la
capsa. Després va col·locar una tapa de iogurt ben neta, ben llepada,
damunt de la finestra, enganxada amb cinta adhesiva. I va foradar la
tapa de iogurt amb una agulla, al mig, perquè hi passés un petit raig de
llum. El Roger no tenia ni idea de què estava fent, però seguia totes
les instruccions punt per punt.
A
continuació, el Roger va retallar l'altra cara estreta de la capsa i en
va fer un marc. Hi va enganxar damunt un requadre de paper vegetal
aprofitant el sobre que embolicava les fotos.
El
Roger va tornar a mirar el plànol amb atenció. De seguida va entendre
de què anava la cosa. Havia de posar el marc amb el paper vegetal al mig
de la capsa. I ho va fer. I tot seguit va tancar la capsa amb la tapa.
El
Roger es va ajupir i va mirar la capsa per la cara estreta que quedava
oberta, la que havia retallat. I, de sobte, va veure les sabates de
l'avi projectades a dins de la capsa, del revés.
Les
sabates eren damunt la taula, davant de la capsa, i la seva imatge
entrava pel foradet de la tapa de iogurt i es projectava damunt del
paper vegetal. Havia seguit el plànol pas a pas i al final havia trobat
el seu tresor, una capsa per atrapar imatges.
Va
ser el pare del Roger qui li va explicar que la seva capsa d'atrapar
imatges era una càmera fosca, un invent molt antic que després va servir
per inventar la fotografia.
Quan
va fer divuit anys, el Roger va decidir fer-se fotògraf i la primera
cosa que va fotografiar van ser les sabates del seu avi. Al Roger li
agradava molt fer fotos perquè tenia la sensació que aturaven el temps i
perquè sempre que en feia una era com si el seu avi encara estigués amb
ell.
