 |
| GRUP: L'OCEÀ |
 |
| GRUP: LA GRANJA |
 |
| GRUP: LA LLUNA DE COLORS |
 |
| GRUP:LA TRANSFORMACIÓ |
 |
| GRUP: M |
dimarts, 11 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
Cinématographe Lumière
Recreació virtual del funcionament del Cinematògraf inventat pels germans Lumière en mode càmera i en mode projector.
dijous, 23 de maig del 2013
LA BANDA SONORA
El programa "Atrapa-sons" descobreix, en aquest capítol, com treballen els compositors de bandes sonores per a pel·lícules i la importància que té la música en el cinema.
dimarts, 21 de maig del 2013
divendres, 10 de maig del 2013
ANGLES I PLANS
ANGLES
La càmera enfoca de dalt cap a baix:
La càmera està situada a l’alçada dels ulls de la persona:
La càmera enfoca de baix cap a dalt:
PLANS
PG: PLA GENERAL
PS: PLA SENCER (figura sencera)
PA: PLA AMERICÀ (figura tallada a l’alçada dels genolls)
PM: PLA MITJÀ (mitja figura)
PP: PRIMER PLA (cara i inici de les espatlles)
PD: PLA DE DETALL (ens mostra un element de molt a la vora)
PROVA-HO
Has de pensar quin és el pla i quin és l’angle de cada fotograma. Passa imatge per saber si ho has encertat.
dijous, 2 de maig del 2013
dimecres, 24 d’abril del 2013
EL SETÈ ART
Riccioto Canudo, escriptor, poeta i crític
cinematogràfic italià, va ser el primer a etiquetar al cinema com 'Setè art' el
1911.
Fins llavors, i des de l'antiguitat, s'havien
estat etiquetant els diferents moviments artístics, fins a quedar
a principis del segle XX en sis arts.
Canudo veia el cinema com un "art plàstic
en moviment" i va voler que estigués present entre les diferents
disciplines artístiques.
La llista amb la nova incorporació va quedar de
la següent manera:
1. Arquitectura
2. Escultura
3. Pintura
4. Música
5. Dansa
6. Poesia
7. Cinema
dimarts, 16 d’abril del 2013
DIFERENTS PLANS I IMATGES
GRAN PLA GENERAL
| Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen més importància que la persona. |
PLA DE CONJUNT
| Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat. La persona és en un espai definit, però té marge de moviment. |
PLA SENCER
| Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. |
PLA AMERICÀ
| Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola. |
PLA MITJÀ
| Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt. |
PRIMER PLA
| Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla. |
PRIMERÍSSIM PLA
| Veiem una part del rostre o del cos de la persona. |
PLA DETALL
| Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció! |
 |
| Cliqueu damunt la imatge i veureu exemples de plans. |
divendres, 12 d’abril del 2013
EL CINEMA VIST PER NENS I NENES D'ARREU DEL MÓN
Nens i nenes d'arreu del món tracten del tema del cinema. Cadascú parla des de la seva experiència personal.
Tot i que la majoria expliquen que és una sala on es projecten pel·lícules, s'ha de tenir en compte que alguns no han anat mai al cine i exposen allò que creuen què és o els rumors que els hi han arribat.
El concepte de cinema varia en funció de com i on es projecten les pel·lícules. Per exemple, els nens occidentals parlen del cinema com d'un lloc gran amb moltes butaques i una gran pantalla; fins i tot, alguns descriuen com són els multicines, sense descuidar-se el servei de venda de crispetes i refrescs. Però, per als nens de països no tan desenvolupats, el cinema és una petita sala amb poques cadires, i les pel·lícules, en la majoria dels casos, es veuen per mitjà del vídeo.
Els més grans també tracten dels diversos gèneres cinematogràfics. Ara bé, val a dir que els films d'acció i de ciència-ficció són els més comentats per la canalla. La idea que el cinema et permet imaginar i que tracta de les coses de la vida és una altra aportació.
dijous, 4 d’abril del 2013
EL CINEMA EN 3D
El cinema en tres dimensions o "cinema 3D" és aquell cinema en què l'
Per a poder reproduir aquest efecte, ja sigui en cinema o en fotografia, es fa servir una tècnica molt similar al que fan els nostres
ulls. Amb dues càmeres exactament iguals separades una certa distància,
es capta una mateixa escena. És a dir, els diferents sistemes de cinema en 3D intenten reproduir la manera com els nostres ulls registren imatges al món real.
dimecres, 3 d’abril del 2013
dijous, 14 de març del 2013
LA MÀGIA DEL CINEMA - G. MÉLIÈS
Fa més de 100 anys, Georges Méliés va quedar meravellat amb l’invent dels germans Lumière: EL CINEMATÒGRAF. Va comprar l’invent i es va dedicar a fer pel·lícules amb imaginació, utilitzant trucatges.
Visioneu aquesta pel·lícula que han volgut fer a a la manera de Georges Méliés, utilitzant petits trucatges.
divendres, 22 de febrer del 2013
OMBRES XINESES
Malgrat el seu nom, les ombres xineses van néixer a l’illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. Constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l’afany humà ancestral de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit es poden concebre com un antecedent remot del cinema.
Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d’ombres que, procedent d’Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món.
La forma més bàsica i senzilla d’aquest joc popular consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment. Per representar els diferents personatges de la funció també es poden utilitzar titelles i figures de cartolina entre d’altres.
EL SOL QUE NO TENIA MEMÒRIA
dimecres, 20 de febrer del 2013
LA FOTOGRAFIA I LA VISTA
La idea de la fotografia sorgeix com a síntesi de dues
experiències molt antigues. La primera, és el descobriment que algunes substàncies són sensibles a la llum, la
segona va ser el descobriment de la
cambra fosca (tots haureu observat, com durant les migdiades d'estiu, la
llum que penetra per les escletxes de la finestra forma a la paret oposada de l’habitació
en penombres, una imatge invertida del que passa a l’exterior).
Es considera la primera fotografia de la història conservada. la va fer Niepce al 1826.
L’invent
de la fotografia va permetre CAPTAR LA REALITAT.
dilluns, 18 de febrer del 2013
EL SECRET DE LA CAPSA DE SABATES
"Una ma de contes" explica el relat "El secret de la capsa de sabates" i l'il·lustra amb tota mena d'objectes. Al final, aquest conte fa entendre com funciona una càmera fosca, un invent que va derivar en la càmera fotogràfica.
Feia
pocs dies que l'avi del Roger s'havia mort, però, encara que el trobava
molt a faltar i estava una mica trist, el Roger no va poder deixar de
sentir una emoció molt especial quan va saber que l'avi havia deixat per
a ell un regal molt particular: una capsa de sabates.
El
Roger va agafar la capsa, la va obrir i a dins hi va trobar unes fotos
antigues, embolicades amb paper vegetal. Una foto del besavi, que havia
sigut fotògraf; una foto de l'avi, que havia sigut arquitecte, i una del
seu pare de nen.
A
dins de la capsa també hi havia unes sabates antigues que tenien una
història molt bonica: l'avi les portava el dia que va conèixer l'àvia a
la festa major i van ballar per primera vegada.
A
dins d'una d'aquelles sabates, el Roger hi va trobar un plànol secret
amb tot de dibuixos misteriosos. Sense perdre ni un minut, el Roger va
decidir seguir les instruccions del plànol, pas a pas, per descobrir el
tresor amagat.
La
primera cosa que va fer va ser pintar la capsa de color negre per dins.
Tot seguit, va retallar una finestra al mig d'una cara estreta de la
capsa. Després va col·locar una tapa de iogurt ben neta, ben llepada,
damunt de la finestra, enganxada amb cinta adhesiva. I va foradar la
tapa de iogurt amb una agulla, al mig, perquè hi passés un petit raig de
llum. El Roger no tenia ni idea de què estava fent, però seguia totes
les instruccions punt per punt.
A
continuació, el Roger va retallar l'altra cara estreta de la capsa i en
va fer un marc. Hi va enganxar damunt un requadre de paper vegetal
aprofitant el sobre que embolicava les fotos.
El
Roger va tornar a mirar el plànol amb atenció. De seguida va entendre
de què anava la cosa. Havia de posar el marc amb el paper vegetal al mig
de la capsa. I ho va fer. I tot seguit va tancar la capsa amb la tapa.
El
Roger es va ajupir i va mirar la capsa per la cara estreta que quedava
oberta, la que havia retallat. I, de sobte, va veure les sabates de
l'avi projectades a dins de la capsa, del revés.
Les
sabates eren damunt la taula, davant de la capsa, i la seva imatge
entrava pel foradet de la tapa de iogurt i es projectava damunt del
paper vegetal. Havia seguit el plànol pas a pas i al final havia trobat
el seu tresor, una capsa per atrapar imatges.
Va
ser el pare del Roger qui li va explicar que la seva capsa d'atrapar
imatges era una càmera fosca, un invent molt antic que després va servir
per inventar la fotografia.
dilluns, 11 de febrer del 2013
JOGUINES ÒPTIQUES
Les joguines òptiques es basen en la persistència retinal: quan mirem un objecte i aquest desapareix a la nostra vista, durant un espai mínim de temps la seva imatge persisteix en la nostra retina. Per això, si passem davant dels nostres ulls moltes imatges fixes a gran velocitat, tindrem la sensació que aquestes imatges es mouen realment d'una forma contínua. Gràcies a això podem contemplar en moviment imatges que de fet són fixes.
A partir d'aquest descobriment es van succeir els invents que intentaven reproduir seqüències en moviment.
TRAUMÒTROP (1825)
El 1825 el doctor JW Paris va posar a la venta el taumòtrop, un disc que tenia gravades a cada una de les seves cares una component d’una imatge, un ocell i una gàbia, un genet i un cavall... Quan el disc girava ràpidament , mitjançant l’estirament del material elàstic subjectat als seus costats, les dues imatges apareixien superposades per a crear una imatge única.
EL FENAQUITOSCOPI (1832)
El fenaquitoscopi fou inventat per Joseph Antoine Ferdinand Plateau en
1832, establint els principis de reproducció i enregistrament
cinematogràfic. Aquest aparell de cinema consisteix a fer girar la placa
dels dibuixos obtenint una sensació de moviment de les
imatges. Permet una gran varietat de dibuixos en moviment ja que les
plaques poden ser canviades per unes altres.
Podeu construir-vos-en un si seguiu les instruccions que us trobareu a http://www.edu365.cat/videofoto/animacio/fenaquit.pdf
EL ZOÒTROP (1834)
El zoòtrop és una màquina creada per William George Horner,
composta per un tambor circular amb unes finestretes o talls, a través
de les quals mira l'espectador perquè els dibuixos disposats en tires
sobre el tambor, al girar, ens donen la sensació que les imatges es
mouen, tenen moviment.
Podeu construir-vos-en un si seguiu les instruccions que us trobareu a http://www.edu365.cat/videofoto/animacio/zootrop.pdf.
EL FOLISCOPI (1868)
Un foliscopi és un llibre, generalment adreçat als infants, que
conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la
següent, de manera que en passar les pàgines ràpidament les imatges
semblin anirmar-se tot simulant un moviment o altra mena de canvi. El
foliscopi també és conegut com a llibre animat o llibreta animada.
Podeu construir-vos-en un si seguiu les instruccions que us trobareu a http://www.edu365.cat/videofoto/animacio/foliscopi.pdf
EL PRAXINOSCOPI (1877)
Un praxinoscopi és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud. El
praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central
immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al
la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera
que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la
successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una
versió perfeccionada del zoòtrop.
divendres, 1 de febrer del 2013
FESTIVALS I MOSTRES DE CINEMA
Un festival cinematogràfic és una extensa presentació de pel·lícules cinematogràfiques organitzada en una o més sales de cinema i que normalment se celebra en una única localitat. Els films poden ser fets en dates recents i segons els objectius de cada festival poden incloure realitzacions internacionals o bé pel·lícules del propi país.
PLANETA SEDNA
FESTIVALS INTERNACIONALS
dijous, 24 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)